Antologia de la poesia catalana, 1900-1950
De què va Antologia de la poesia catalana, 1900-1950
Aquesta Antologia de la poesia catalana, 1900-1950 no és només un recull de poemes triats: Joan Triadú hi va voler fer, diu l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, «una obra personal que respongués al seu criteri independent sobre el vast panorama de la poesia catalana del segle XX». En lloc de limitar-se a triar poemes i a donar una notícia de cada poeta, hi va escriure «una veritable història breu de la nostra poesia contemporània», des de les darreres pàgines de Verdaguer fins als «joves valors» del moment. Segons la mateixa font, va ser la primera vegada que es presentava al públic català una antologia d'aquesta mena, amb l'ambició declarada «de fer compendre els nostres millors poetes» [sic].
A qui li agradarà
Per a qui vulgui una porta d'entrada crítica a la poesia catalana de la primera meitat del segle XX, no només un recull de poemes solts. És per a lectors que busquin context i criteri, no una tria neutra: Triadú hi diu la seva, poeta a poeta, i construeix un relat de conjunt. No cal conèixer prèviament els autors antologats per treure'n profit; de fet, la mateixa font la presenta com una manera de «fer comprendre» els millors poetes catalans de l'època a un públic ampli.
Qui l'ha escrit
Crític literari, pedagog i activista cultural de Ribes de Freser. Sota el franquisme va crear el concurs de poesia de Cantonigròs i l'escola Thau i va treballar per l'ensenyament del català; com a crític, les seves antologies i els seus articles el van convertir en una veu de referència. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1992.
