L'alegria que passa

Argument

Rusiñol hi fa topar dos mons en una sola tarda. D’una banda, un poble de carretera sense nom, on mana el tedi i on, per al Diccionari de la literatura catalana, la gent representa la prosa. Allà només hi ha algú que es planteja que d’aquella rutina se’n podria sortir: en Joanet, fill de l’alcalde i promès de l’Agneta, «el vilatà conscient» segons el Diccionari. De l’altra banda, tres artistes de circ que hi fan cap i que encarnen la poesia: el Clown, Cop-de-Puny i la Zaira. L’obra, d’un sol acte i amb música d’Enric Morera, explica què passa quan aquests dos mons es toquen.

Des que arriben, la monotonia del poble se’n ressent. La Zaira té divuit anys. Quan l’obra la presenta, se la descriu com una mena de ballarina o de cantant exòtica i com el «símbol de la poesia que passa», i al costat de la brutalitat de Cop-de-Puny la seva delicadesa encara destaca més.

Aquella tarda en Joanet la coneix, i entre tots dos sorgeix, diu el Diccionari, «un sentiment d’especial simpatia». Quan parlen, es veu que cap dels dos no està content de la seva vida. En Joanet voldria deixar enrere el tedi i saber què és viure lliure; ella, en canvi, diu que voldria viure tranquil·la, amb un home honrat. Per al Diccionari, aquest contrast fa que l’oposició entre vilatans i artistes deixi de ser maniquea, i que la Zaira sigui alguna cosa més que un símbol.

A l’escena VIII, la Zaira canta per als vilatans. La cançó té imatges decadentistes —una flor que s’esfulla, per exemple— i fa un retrat de l’artista: un ésser que «no pot defugir la seva condició» i que es dona als altres per salvar-los de la prosa, sense rebre’n res més que ingratitud.

Quan s’acaba la funció, els vilatans es neguen a pagar. És el punt de no retorn: el conflicte que se’n segueix trenca del tot la relació, i els artistes se’n van. En rebutjar-los, conclou el Diccionari, el poble ha renunciat per voluntat pròpia al «consol de l’art i la poesia».

Temes

• L’artista contra la societat. Un tema que el Diccionari troba sovint a Rusiñol: l’individu que persegueix l’ideal, d’una banda, i de l’altra una societat materialista que el deixa al marge, separats per un «divorci irreversible i programàtic».
• Prosa i poesia. Els vilatans i els artistes encarnen aquests dos pols, i la Zaira en fa explícita la càrrega simbòlica.
• El tedi. El poble està dominat per l’ensopiment, i l’única escletxa és en Joanet, que el Diccionari anomena «el vilatà conscient».
• Entre el simbolisme i la tradició. Model de regeneració de l’escena catalana, segons el Diccionari, per la manera com casa el costumisme, l’humor i el pintoresquisme de casa amb la modernitat simbolista.

Per treballar-la a classe

• Com es trenca el maniqueisme entre poble i artistes a través de la conversa d’en Joanet i la Zaira?
• La cançó de l’escena VIII: què diu de l’artista i quins motius decadentistes hi apareixen?
• Per què una obra lírica, amb música de Morera? El Diccionari la situa en l’esforç per construir un teatre líric català que plantés cara a la sarsuela en castellà.