Malaltia a la literatura catalana

Als llibres d’aquest tema que comentem aquí, la malaltia sol obrir la porta a una altra cosa, i ja passa a La bogeria (1899), de Narcís Oller. Segons el Diccionari de la literatura catalana, el tema de la novel·la és el determinisme, el tret del naturalisme zolià que Oller no va fer seu. Daniel Serrallonga, el malalt mental que la novel·la segueix fins que mor, en posa els fets; però el debat el fan el narrador i dos coneguts seus, Giberga, que és metge, i Armengol, advocat, que es van trobant i van comentant què saben d’ell. Giberga hi defensa el «credo determinista», i Armengol, una «simpatia compassiva» que el narrador comparteix. El diccionari adverteix, de fet, que la novel·la, tot i tenir Serrallonga de protagonista, no és la seva història.

Hostili, el poble d’El mar (1958), és inventat; la guerra civil i la postguerra que hi passen, en canvi, el Diccionari les qualifica de «no gaire imaginàries». La primera novel·la de Blai Bonet les fa explicar a quatre personatges, cadascun en un monòleg, i té el centre en un sanatori de tuberculosos.

Dues novel·les ambientades al País Valencià parteixen del mateix diagnòstic, un càncer de pulmó terminal, i el miren des de dos llocs diferents: el de qui acompanya i el de qui el pateix. A Purgatori, de Joan Francesc Mira, qui està malalt és en Josep, i qui l’acompanya és el seu germà petit, Salvador Donat, metge rural de 56 anys. La fitxa de lletrA, signada per Joan Josep Isern, situa la notícia en un matí de festa, el 19 de març del 1996, Sant Josep, quan Salvador és al monestir de Porta Coeli per la visita de sempre; d’aquí surt la decisió de «deixar-ho tot» per estar amb el germà les darreres setmanes. A La balena blanca, de Joan Garí, premi Joanot Martorell 2007, el malalt és el protagonista: Víctor Vidal, conseller del Govern valencià, rep el diagnòstic quan, segons la sinopsi que reprodueix l’AELC, els conservadors controlen totes les institucions. La mateixa sinopsi hi veu «un home educat per a la conquesta del poder» que es veu obligat a mirar-se per dins, i una reflexió sobre la relació entre el poder i la mort.

Moon River, de Vicenç Villatoro, ho concentra en un sol dia. En Pere, que espera el resultat d’una analítica, i la Maria, que l’endemà s’ha de fer la prova que dirà si té un càncer que creia superat, coincideixen en un banc de l’Hospital Clínic un diumenge 11 de setembre i passen la jornada parlant. La sinopsi que reprodueix l’AELC hi veu l’amor i l’entrega com una manera de «conjurar la mort».