Tot s'ha perdutGaziel

Tot s'ha perdut

Gaziel · 2013

De què va Tot s'ha perdut

Tot s'ha perdut aplega articles que Gaziel va publicar a La Vanguardia entre 1922 i 1934, en una edició de Jordi Amat amb pròleg d'Enric Juliana. Segons apunta Jordi Amat en la nota que acompanya l'edició, Gaziel hi va seleccionar «intencionadament uns articles i no pas uns altres pel seu contingut, perquè volia traçar una crònica, la seva, d'uns anys capitals de la política catalana i del moviment catalanista». El volum inclou aquestes paraules que Gaziel va escriure el 21 de desembre de 1934: «No busquemos, pues, ninguna explicación absurda a nuestro infortunio, ya que la única y principal es muy clara. Los culpables de cuanto le ocurre a Cataluña somos los catalanes [...] Solo podremos triunfar en España yendo todos los catalanes fuertemente unidos, como una irrompible falange, y además sólidamente abrazados con el mayor número posible de españoles hermanos». La mateixa editorial es pregunta si, gairebé un segle després, no vivim amb la sensació que «tot s'ha perdut».

A qui li agradarà

Per a qui vulgui llegir els articles que Gaziel va publicar a La Vanguardia entre 1922 i 1934, triats pel mateix autor per traçar, en paraules de l'edició de Jordi Amat, «una crònica [...] d'uns anys capitals de la política catalana». Interessarà a qui li atregui la mirada crítica de Gaziel sobre el catalanisme del seu temps, i a qui vulgui contrastar aquelles reflexions de fa gairebé un segle amb el present, tal com convida a fer la mateixa presentació de La Magrana.

Qui l'ha escrit

Gaziel · 1887–1964

Gaziel és el pseudònim d'Agustí Calvet, el periodista que va dirigir La Vanguardia fins a la Guerra Civil i que, apartat de l'ofici pel franquisme, es va refer com un dels grans prosistes catalans. Escrivia memòries, dietaris i llibres de viatge sobre una època que se li havia acabat a les mans, i ho feia amb una claredat que no ha envellit.

Tots els llibres de Gaziel →