Gala Placidia
De què va Gala Placidia
Gal·la Placídia (1879) és una tragèdia en tres actes i en vers amb què Àngel Guimerà va portar al teatre un episodi del final de l'Imperi Romà. L'obra és del 1879 i l'acció transcorre a Barcelona l'any 416, i se centra en dos personatges històrics: Ataülf, rei got, i Gal·la Placídia, filla de l'emperador romà Teodosi i muller seva. A la cort d'Ataülf hi arriba des de Roma el jove got Sigeric, que és nomenat oficial de la guàrdia del rei; entre els guerrers hi ha malestar per l'esposori del rei amb una romana. Un d'ells, en Verneulf, vol agredir Gal·la Placídia i és condemnat a mort, però aconsegueix l'indult confessant que l'estima en secret i que va ser ell qui la va salvar de morir el dia que ella va caure presonera. Gal·la Placídia vol venjar-se del seu marit; al final, Verneulf cobreix la seva fugida i mata Ataülf a traïció, però els guerrers fidels al rei el sorprenen i mor al costat d'ella, i Sigeric és proclamat rei. Per a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, els punts clau de l'obra són «la grandesa d'ànima de Verneulf, les vacil·lacions sentimentals de Gal·la Placídia i l'absoluta submissió d'Ataülf a la seva dona». Més tard es va convertir en òpera amb música de Jaume Pahissa.
A qui li agradarà
Per a qui vulgui Guimerà en clau històrica, lluny del món rural i industrial de Terra baixa o Maria Rosa: aquí hi ha una tragèdia en vers sobre gots i romans, amb la gelosia i la venjança que tornaran en bona part del seu teatre però traslladades a la Barcelona visigòtica del segle V. lletrA la situa a l'inici de l'etapa que arriba fins a La boja (1890), en què la tendència més destacable és l'aproximació a un realisme «més sincer», tant en el plantejament de les trames com en la sobrietat del registre lingüístic; és, per tant, una bona porta d'entrada per a qui vulgui seguir l'evolució de Guimerà des dels seus inicis dramàtics.
Qui l'ha escrit
El gran dramaturg de la Renaixença. Nascut a Tenerife i criat al Vendrell, va portar el teatre català als escenaris de mig món amb obres com Mar i cel o Terra baixa, convertida en òpera i en cinema. Poeta, periodista i catalanista compromès, va ser proposat diverses vegades per al Nobel.
