De què va La filla del mar
Entre l'Àgata i en Pere Màrtir, un indià de pocs diners i molt èxit amb les dones del poble, hi neix un amor de debò, i neix d'un engany: la Mariona, amb qui l'Àgata s'ha criat, la feia servir de tapadora del seu propi festeig. En aquell poble de mar, l'Àgata és la que va arribar d'un naufragi —la van recollir de petita d'un vaixell musulmà—, i el Diccionari de la literatura catalana resumeix l'obra com «la dissortada recerca afectiva d'una noia marginada pel seu origen forà». La gelosia esclata a tocar del casament, per una escena entre en Pere Màrtir i la Mariona que l'Àgata interpreta malament, i el drama acaba en tragèdia. Es va estrenar en castellà al Teatro Odeón de Buenos Aires el 12 de setembre de 1899, i en català al Teatre Romea de Barcelona el 6 d'abril de 1900.
A qui li agradarà
Per a qui vulgui un drama de Guimerà sobre la marginació de qui ve de fora, ambientat en un poble de mar i amb una protagonista femenina al centre. Es pot llegir sense haver-la vista mai representada.
Qui l'ha escrit
El gran dramaturg de la Renaixença. Nascut a Tenerife i criat al Vendrell, va portar el teatre català als escenaris de mig món amb obres com Mar i cel o Terra baixa, convertida en òpera i en cinema. Poeta, periodista i catalanista compromès, va ser proposat diverses vegades per al Nobel.
Resum de La filla del mar: argument, personatges i temes
Compte: aquí t'expliquem tot l'argument, final inclòs.
Ho vull llegir igualment
Argument
Al poble de mar on passa l’obra, l’Àgata sempre serà la que va venir de fora. De petita la van treure d’un vaixell musulmà que havia naufragat, i al bateig li van posar aquest nom. La van portar a viure amb la família de la Mariona perquè, en el rescat, la criatura havia anat cap a ella, que tenia uns quatre anys més; quan van morir els pares, les dues noies van anar a parar a casa de l’oncle Cinquenes.
Pere Màrtir, un indiano tornat sense gaire fortuna i amb moltes dones del poble seduïdes, festeja ara amb la Mariona. L’oncle, que vetlla pel bon nom de la casa, no ho permet. Perquè ningú no sospiti, la Mariona fa servir l’Àgata de tapadora, i aquí la trama gira: entre la tapadora i el seductor neix un amor de veritat, i ja són a tocar del casament.
Ho capgira una escena que es pot llegir de més d’una manera: l’Àgata veu Pere Màrtir amb la Mariona, la gelosia la venç i el mata amb la fitora. Just després s’adona que ho havia entès malament. Es tira al mar quan ja clareja, amb les campanes repicant de festa.
El Diccionari de la literatura catalana també retrata la casa on viu. La Mariona hi apareix egòlatra, sense tracte de germana per a l’Àgata; en Cinquenes, egoista i avar. El vell Baltasanet, un home sense prejudicis, és l’únic que la protegeix com si fos de la família. I Pere Màrtir, segons el Diccionari, va de conquesta en conquesta per fugir de la solitud, però amb l’Àgata voldria estimar d’una manera més plena.
Temes
- Qui és de fora. El Diccionari de la literatura catalana posa al centre de l’obra la recerca d’afecte d’una noia marginada per ser forastera; l’editorial, en un text de presentació, hi parla dels límits d’una comunitat i de la tensió entre assimilació i diferència.
- L’aparença. El bon nom que vigila en Cinquenes i la tapadora que munta la Mariona fan avançar la trama; l’editorial situa «l’aparença, la simulació» al nucli de l’obra.
- Un Don Joan a la baixa. Pere Màrtir és una figura donjoanesca, però el Diccionari remarca que hi apareix «enfeblida».
Per treballar-la a classe
- Per què el desenllaç va resultar polèmic, com recorda el Diccionari.
- La simbologia i l’«energia primària» que el Diccionari destaca en la protagonista.
Personatges
- Àgata: La van rescatar d'un naufragi quan era petita; creix amb la família de la Mariona i després a casa de l'oncle Cinquenes. S'enamora de Pere Màrtir i, per gelosia, el mata.
- Pere Màrtir: Indiano de poca fortuna i seductor; amb l'Àgata voldria estimar de debò. Mor a mans d'ella per un malentès.
- Mariona: La noia cap a qui l'Àgata es va adreçar quan la van rescatar; la fa servir de tapadora i no la tracta com una germana.
- Cinquenes: L'oncle que acull les dues noies. Preocupat pel bon nom; egoista i avar, segons el Diccionari.
- Baltasanet: El vell sense prejudicis que protegeix l'Àgata: l'únic afecte de família que té.
Totes les edicions en català
| Editorial | Any | ISBN | Comprar |
|---|---|---|---|
| Edicions 62 | 2008 | 9788429761108 | Amazon · Casa del Llibre |
| 2009 | 9788492672325 | Amazon · Casa del Llibre | |
| 2002 | 9788484374282 | Amazon · Casa del Llibre | |
| 1987 | 9788429726497 | Amazon · Casa del Llibre |
