Segle XIX a la literatura catalana

Hi ha dos segles XIX en aquest tema. Un és el que van escriure els qui el tenien davant dels ulls; l’altre, el que s’ha reconstruït molt després, i no sempre per les mateixes portes.

Del primer n’hi ha dos testimonis ben diferents. La papallona, de Narcís Oller, va arribar al francès amb una carta-pròleg d’Émile Zola, i segons l’AELC Zola hi deixava clar que ell i Oller entenien la literatura de maneres diferents. L’associació, per a qui amb Oller comença la novel·la catalana moderna, hi veu el primer gran títol de l’autor i el col·loca dins el realisme del moment, però apartat tant del naturalisme francès com d’un costumisme que qualifica de «desenfrenat». L’altre testimoni és de qui va fer la guerra. Records de la darrera carlinada (1898) és la primera obra literària llarga de Marià Vayreda, i lletrA la llegeix com un llibre de valor autobiogràfic que sembla escrit per «exorcitzar un passat diversament incòmode». El passat és el d’un home que havia estat a l’estat major de Savalls en la guerra del 1872-1876, i a qui el final del conflicte va empènyer, ferit, a l’exili francès.

El segon segle XIX, el reconstruït, té una data que es repeteix: el 1837. Pep Coll hi situa el Ventura Mir d’El salvatge dels Pirineus, un estudiant que, després de fracassar a les terres baixes, es vol quedar sol per sempre en un feixanc, una d’aquestes franges verdes entre cingles que l’AELC compara amb illes. I Raül Garrigasait hi fa arribar, en plena guerra carlina, el jove prussià d’Els estranys, que segons l’editorial ha travessat els Pirineus per combatre al costat de l’«Ordre» i que, per culpa d’un malentès, no pot sortir d’una ciutat mig en ruïnes. Sebastià Alzamora hi ha tornat dues vegades, segons l’Enciclopèdia Catalana: amb una venjança a la Mallorca rural, a La malcontenta (2015), i amb l’alçament federal del 1869 a la Bisbal d’Empordà, a El federal (2024).

I hi ha el segle que no s’acaba de tancar. Estremida memòria (1997), de Jesús Moncada, torna a un crim de la Franja del qual, segons el Diccionari de la literatura catalana, encara circulen versions que la llegenda i els romanços de cec han anat deformant. Els fets són del 25 d’agost del 1877: entre Casp i Mequinensa, un recaptador d’impostos que anava escortat per dos guàrdies civils va ser assaltat i mort, i els presumptes culpables van anar a parar a un judici sumaríssim que la mateixa font descriu «ple d’irregularitats».