Escola a la literatura catalana

Tres dels llibres d’aquest tema miren l’escola des de la tarima, i el primer és un dietari. El 1938, amb la guerra en marxa, Joan Triadú va començar a fer de mestre a Granollers. La biografia de l’AELC en precisa el centre, el Grup Escolar Ferrer i Guàrdia, i diu que hi va ser fins que la guerra es va acabar. La pàgina que la mateixa associació dedica al dietari que en va sortir, Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent, recorda que molts homes eren al front i que aquell mestre tenia setze anys, i veu en aquells records «el retrat d’una generació que va créixer abans d’hora».

El segon és el curs d’un professor de secundària. Petita crònica d’un professor a secundària, de Toni Sala, explica en relats un curs en un institut públic, i no només les classes: la contracoberta d’Edicions 62 (2001) hi compta també els claustres i els col·legues, les sortides i les avaluacions, la disciplina i les deficiències del sistema, i presenta el llibre com una aportació al debat sobre l’estat de l’ensenyament. El tercer és teatre. A Monopatins (Skaters), Manuel Molins porta a l’escenari l’ESO i una professora, la Sara, a qui els problemes de l’aula porten a replantejar-se el sistema educatiu. En David, el seu alumne, és, segons la sinopsi que reprodueix l’AELC, un noi impulsiu i violent, que fuig del que l’envolta amb els skaters, i el que els acosta, diu la mateixa font, és que tots dos se senten perduts.

Dues novel·les més fan de l’institut un escenari. Assassinat a l’institut, de Bernat Joan, arrenca amb una professora jove morta al lavabo, i l’AELC la llegeix com un retrat, en clau policíaca, d’un institut on res no és idíl·lic. A El rei de la casa, de Gabriel Galmés, és el primer dia de classe el que es torna còmic i acaba en una jornada «de lluita i d’interessos»; l’AELC explica que, per aquesta via i amb molta ironia, l’autor recupera records de la seva joventut a Manacor.