Mitologia i llegenda a la literatura catalana

Cap dels quatre mites grecs que comentem aquí no es limita a tornar a explicar el mite. Nausica, que Joan Maragall va escriure entre el 1908 i el 1911 i que és obra pòstuma, pren com a model la Nausikaa de Goethe, però no el seu final. Segons l’AELC, que recorda que se la considera una de les «més grans tragèdies gregues» del teatre català, Goethe havia previst el suïcidi de la princesa; Maragall la fa acomiadar d’Ulisses amb llàgrimes, i cadascun accepta el seu destí.

Salvador Espriu va escriure Antígona el 1939 i no la va publicar fins al 1955. La sinopsi que reprodueix l’AELC la llegeix com la lluita fratricida de la Guerra Civil i hi destaca que Espriu dona a conèixer les motivacions de cada bàndol. L’Enciclopèdia Catalana, per la seva banda, compara aquella primera versió amb la que es va publicar el 1969: en la primera, el sacrifici d’Antígona només té sentit si la pau deixa enrere els odis d’abans; en la segona, un personatge nou anuncia «l’amarga línia del futur».

A Mots de ritual per a Electra, de Josep Palau i Fabre, el mite es llegeix en clau d’exili. La sinopsi que en reprodueix l’AELC hi veu la cultura catalana escindida durant el primer franquisme entre els qui van marxar i els qui es van quedar: Orestes és l’exiliat i Electra, la resistent de dins, i la reescriptura, segons la mateixa font, és una alerta sobre la necessitat de reconciliar una cultura partida per l’exili. Agustí Bartra, en canvi, es va reconèixer en Ulisses. Al prefaci d’Odisseu, que va publicar a Mèxic el 1953, explica que l’heroi d’Homer se li va imposar quan va entendre que la vida l’havia convertit, com a ell, en «un esclau de la tornada».

La llegenda popular hi entra per un altre camí, i té un nom propi: Joan Amades, folklorista i etnògraf. L’Enciclopèdia Catalana diu que es consideren les seves obres cabdals els tres volums de Folklore de Catalunya (1950-1959), dedicats a la rondallística, al cançoner i als costums i creences. També recorda que Amades va tenir a Ràdio Associació de Catalunya un espai setmanal sobre les llegendes, les tradicions i els costums de la Barcelona vella, fins que es va acabar la guerra, i que J. M. Huertas i Claveria i J. Fabre en van recollir el contingut el 1984 a Històries i llegendes de Barcelona.